La crisi financera del futbol anglès centra la reivindicació del control econòmic de LALIGA

El Regulador Independent del Futbol Anglès (IFR) ha advertit de la vulnerabilitat financera que travessen els clubs de la Premier League i de la resta de categories professionals del país, malgrat que el futbol anglès genera més de 9000 milions de lliures anuals. En el seu informe preliminar ‘State of the Game’ publicat aquesta setmana, l’organisme reclama reformes urgents per corregir els desequilibris econòmics del sistema i qüestiona l’eficàcia de les noves normes financeres per contenir la despesa.

Les seves conclusions posen en relleu la importància d’establir mecanismes de supervisió que no només tinguin en compte els ingressos dels clubs, sinó també la seva capacitat per assumir compromisos econòmics, com passa amb el model de control preventiu que LALIGA aplica des del 2013, basat en límits de despesa individualitzats per evitar que els equips assumeixin obligacions que puguin comprometre la seva viabilitat a llarg termini.

Segons el document, el 94% dels clubs de les cinc principals categories del futbol anglès va registrar pèrdues la temporada 2025/2026, en un context marcat per l’augment dels costos, l’endeutament i la dependència del finançament dels seus propietaris. En el cas de la Premier League, les pèrdues mitjanes per club van passar de 20 a 44 milions de lliures entre les temporades 2021/2022 i 2025/2026. Els problemes econòmics s’agreugen a les categories inferiors, on més del 60% dels equips de l’English Football League (EFL) i la National League presenta insolvència tècnica i el 29% dels clubs consultats no podria sobreviure més de 30 dies sense noves aportacions dels seus propietaris.

Aquest diagnòstic contrasta amb l’experiència dels clubs espanyols, que fa més d’una dècada que estan subjectes al control econòmic de LALIGA. En aquest sentit, Juan Carlos Castaños Souillard, director financer del Levante UD, ha destacat a les seves xarxes socials l’estabilitat financera que aporta aquest sistema. “A Espanya fa més d’una dècada que tenim el control econòmic de LALIGA. De vegades el patim, i en un club com el nostre es nota, però ens ha donat una cosa que a Anglaterra comencen a trobar a faltar: estabilitat”, ha assenyalat.

Una visió que comparteix Alberto González Andrades, director executiu del CD Castellón, que també ha defensat a les seves xarxes la utilitat del control econòmic de LALIGA. Arran del procediment per presumptes infraccions financeres del Manchester City a la Premier League, el directiu ha reivindicat la postura que Javier Tebas ha mantingut durant anys a favor d’una supervisió més estricta de les finances dels clubs. González Andrades ha reconegut que, amb el pas del temps, comprèn cada vegada millor la utilitat d’aquest sistema i ha destacat les exigències del model espanyol. “El futbol espanyol continuarà amb la seva rutina avorrida de demanar papers. Poques vegades ser el pesat de la classe ha sortit tan a compte”, va recalcar.

En paral·lel, l’IFR identifica els desequilibris econòmics entre competicions com un dels factors que agreugen els problemes del futbol anglès. Un club mitjà de la Premier League ingressa gairebé nou vegades més que un de la Championship, una diferència que alimenta la pressió per augmentar la despesa esportiva. L’organisme qüestiona, a més, els pagaments compensatoris que reben els equips descendits de la Premier League, coneguts com a parachute payments, perquè considera que incentiven la despesa excessiva i contribueixen a la inflació salarial.

Davant d’aquests riscos, ha presentat un pla de sis punts que preveu mesures per reduir les pèrdues, millorar la gestió financera, revisar el repartiment d’ingressos i avançar en la governança i la participació dels aficionats. També considera poc probable que les noves regles financeres de la Premier League i la Championship aconsegueixin contenir la despesa o revertir la tendència de pèrdues.

En aquest context, el ‘State of the Game’, elaborat en compliment de la Football Governance Act 2025, servirà de base per a les futures decisions reguladores de l’IFR, tot i que les seves conclusions no impliquen ara com ara noves obligacions ni sancions. D’aquesta manera, l’organisme pretén avançar cap a una supervisió capaç d’anticipar els problemes financers abans que comprometin la viabilitat dels clubs. Per fer-ho, ha obert un període de consulta pública fins al 8 de desembre de 2026 per recollir les aportacions dels diferents agents del sector abans d’elaborar la versió definitiva de l’informe, la publicació de la qual està prevista per a principis de 2027.