La IA i la manca de referents limiten l’accés de les noies a les carreres STEM

Nacions Unides promou en el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra aquest 11 de febrer, l’adopció de mesures concretes en la gestió de la IA per evitar que els seus beneficis excloguin les dones i les nenes, ja que els biaixos de gènere presents en els algorismes poden amplificar desigualtats.

L’organisme impulsa així la temàtica ‘Aprofitar les sinergies entre la intel·ligència artificial, les ciències socials, les STEM i el sistema financer: construir un futur inclusiu per a les dones i les nenes’, en un escenari on ONU Dones ja alertava, amb dades de l’informe del Berkeley Haas Center, que el 44% dels sistemes d’IA analitzats presentaven biaixos de gènere.

Aquests biaixos continuen condicionant la presència femenina en estudis i professions científiques, segons recorda l’Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat, que assenyala que, tot i que les noies mostren un nivell igual o fins i tot superior de competències digitals, això no es tradueix en vocacions STEM. Un fenomen que també atribueix a l’absència persistent de models femenins: la manca de referents condiciona directament les seves decisions formatives.

La necessitat de comptar amb referents propers apareix repetidament en els testimonis de dones vinculades a professions STEM. Elena Berlanga, física i Project Procurement Manager de Cox, subratlla que la baixa presència femenina en carreres STEM té molt a veure amb aquesta manca de referents. “No parlo de grans científics, sinó de tenir, com em va passar a mi, en l’entorn proper, persones que desenvolupin la seva trajectòria professional en àmbits científics. Cal treballar des de Primària per visibilitzar models femenins reals i mostrar la gran varietat de sortides laborals que hi ha a l’ESO i Batxillerat”.

La influència de l’entorn familiar també es reflecteix en el testimoni de Beatriz Roca López‑Cepero, química i Directora de Recerca i Desenvolupament de Persán, que recorda com “tots els meus germans grans van estudiar carreres STEM i el meu pare em deixava acompanyar-lo al seu laboratori”. Roca adverteix que “moltes nenes creixen envoltades d’estereotips que, especialment quan provenen del seu entorn proper, actuen com a barreres. A això s’hi suma la menor visibilitat històrica de les dones en aquests àmbits i l’absència de referents. Afortunadament, la tendència està canviant”.

Des de l’àmbit industrial, María Jesús Bielsa, enginyera industrial i Engineering Project Manager d’Europastry, destaca el paper de la curiositat com a motor vocacional: “Sempre m’atreien les assignatures tècniques i la resolució de problemes; per això vaig optar per una carrera cientificotècnica. L’enginyeria industrial em va ensenyar a pensar de manera analítica i afrontar reptes amb confiança”. Bielsa anima les nenes interessades en la ciència recordant que “cada vegada som més dones en aquest àmbit, i la nostra presència contribueix a equips més diversos que generen millors solucions”.

L’experiència en el sector tecnològic l’aporta Alicia Javaloyes Díaz, enginyera per al negoci d’ATM a Indra Group, que atribueix també la seva vocació a una figura propera: “La meva inspiració sempre va ser la meva mare, enginyera química, una de les poques de la seva època” i coincideix que la bretxa de gènere persisteix, tot i que es redueix lentament. “Potser si cada vegada més nenes estudien carreres de ciències i la presència de dones comença a ser més gran, fins i tot en càrrecs alts, aquesta bretxa es redueixi”.