Les administracions de loteria reclamen al govern una regulació online per protegir 18.000 llocs de treball

Administracions de loteria traslladen al Govern l’informe que demana regular la venda online per assegurar la supervivència de 18.000 llocs de treball

Les associacions DEDIT i LELL envien a la vicepresidenta del Govern i ministra d’Hisenda, al president de SELAE, al director general de la Dirección General de Ordenación del Juego (DGOJ) i als grups parlamentaris les conclusions de l’estudi elaborat per la Mesa para la Rentabilidad y Digitalización de la Lotería Online.

Madrid, 12 de febrer de 2026 – Les associacions d’administracions de loteria Defensa Digital (DEDIT) i Loteros en la Lucha (LELL) han remès una carta a la vicepresidenta del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per fer-li arribar l’Informe de la Mesa para la Rentabilidad y Digitalización de la Lotería Online, un estudi tècnic i independent que reclama una regulació específica de la venda online de loteries per donar seguretat jurídica al sector, salvaguardar l’ocupació i evitar que Loterías y Apuestas del Estado (SELAE) imposi un monopoli digital que posaria en risc milers de llocs de treball i la supervivència de milers de punts de venda, especialment petits i ubicats al món rural.

L’estudi, elaborat per la taula de diàleg impulsada per DEDIT i LELL, també ha estat enviat al president de SELAE, al director general de la Dirección General de Ordenación del Juego (DGOJ) i als grups parlamentaris, amb l’objectiu que coneguin les seves conclusions i pugui servir de base tècnica per al debat institucional sobre el futur de la comercialització online de loteries a Espanya.

Les associacions indiquen a la vicepresidenta que el resultat del treball de la Mesa té una importància fonamental per al sector. “Es tracta d’un informe tècnic, independent i plural, que ha comptat amb la participació de diferents entitats del sector i en el qual es conclou que és necessari impulsar una regulació que permeti ordenar la comercialització online de loteries protegint els punts de venda i les inversions que hem realitzat durant més de 20 anys”.

També exposen que van decidir posar en marxa aquesta Mesa de diàleg “davant la negativa de SELAE de dur-la a terme en el seu si, que, enteníem, era el lloc idoni perquè el sector parlés i debatés sobre com afrontar aquesta qüestió”.
Per als impulsors d’aquesta taula de diàleg, la digitalització “no és una opció, sinó una necessitat” perquè les administracions de loteria puguin adaptar-se als nous hàbits de consum sense perdre el seu paper com a comerç de proximitat, i sobreviure en un context marcat per preus de la loteria congelats durant més de 20 anys, comissions desactualitzades i un increment sostingut dels costos operatius, que impliquen una pèrdua de rendibilitat superior al 60%, com indica el mateix informe.

Les conclusions tècniques de l’informe van ser exposades públicament aquesta setmana per Javier Loriente, advocat de l’Estat en excedència i soci del despatx ONTIER, encarregat de coordinar aquesta taula i elaborar l’estudi. Loriente va destacar en la seva intervenció el caràcter independent i plural de l’informe, elaborat després de més de sis mesos de treball i un procés d’escolta activa amb administracions, empreses tecnològiques, plataformes digitals i experts jurídics i econòmics. El document reflecteix un ampli consens en el diagnòstic del sector i en la necessitat d’una intervenció reguladora específica.

La xarxa comercial de Loterías y Apuestas del Estado està formada per més de 10.600 punts de venda, dels quals depenen més de 18.000 llocs de treball directes, molts d’ells en municipis petits i zones rurals, on compleixen una funció econòmica i social essencial. No obstant això, el document adverteix d’una pèrdua de rendibilitat superior al 60% en els darrers anys, derivada de l’increment de costos, la congelació de preus durant més de dues dècades i la manca d’actualització del règim de comissions.

L’informe conclou que la venda digital és ja una realitat estructural i econòmicament rellevant que representa al voltant de 1.500 milions d’euros l’any (gairebé el 10% del total dels més de 10.300 milions d’euros del negoci de Loterías y Apuestas del Estado), i suposa entre el 15% i el 30% de la facturació de les administracions de loteria, i constitueix un element determinant per a la continuïtat del negoci, especialment en el cas dels petits punts de venda i els situats en l’entorn rural.

Aquesta realitat ha estat avalada per organismes públics. El Tribunal de Cuentas ha assenyalat que, en el Sorteo Extraordinario de Navidad de 2022, el 9,4% dels compradors van adquirir els seus dècims a través de pàgines web i aplicacions d’administracions, davant del 0,17% que ho va fer a través del canal online oficial de Loterías y Apuestas del Estado. En termes absoluts, gairebé 2,5 milions de persones van utilitzar aquestes vies digitals davant d’unes 137.000 del canal oficial. Per a DEDIT i LELL, “les conclusions d’aquest treball evidencien també que no és cert que el projecte tecnològic que anuncia SELAE sigui una solució per al sector, que el rebutja en el seu conjunt”.

L’estudi subratlla a més que l’actual marc normatiu resulta insuficient i genera inseguretat jurídica per a administracions, empreses tecnològiques i plataformes digitals, dificultant la inversió i la planificació empresarial. Les administracions de loteria porten més de 20 anys invertint en solitari i sense ajudes en la digitalització dels seus negocis i en la venda online.

Entre les seves principals propostes, l’informe planteja clarificar el concepte de comercialització online, reconèixer expressament l’operativa digital vinculada als punts de venda físics, definir requisits específics que garanteixin la protecció del consumidor i revisar les condicions econòmiques per assegurar la sostenibilitat del model.

Una de les conclusions clau és que sigui la Dirección General de Ordenación del Juego (DGOJ) —i no SELAE— qui assumeixi la competència per autoritzar i supervisar l’activitat digital, amb la finalitat de garantir la neutralitat tecnològica i evitar un possible conflicte d’interès entre operador i regulador.

Les associacions impulsores insisteixen que “regular no és limitar”, sinó ordenar una activitat que ja existeix, reforçar la seguretat jurídica, protegir l’interès públic i preservar un model de xarxa comercial plural que combini canal físic i digital sense posar en risc el petit comerç.