La Fundación Jiménez Díaz posa el focus en els contaminants químics i la salut hormonal i reproductiva

La Fundación Jiménez Díaz posa el focus en els contaminants químics i la salut en termes hormonals, de fertilitat, obesitat i determinats càncers

L’Hospital Universitari Fundación Jiménez Díaz ha celebrat una jornada dedicada a analitzar l’impacte dels plàstics i dels contaminants químics presents en l’entorn quotidià sobre la salut humana de la mà del doctor Nicolás Olea, catedràtic de la Universitat de Granada i un dels referents internacionals en l’estudi dels disruptors endocrins i la relació entre medi ambient i malaltia.

Autor de més de 300 publicacions científiques i de diversos llibres divulgatius sobre contaminació ambiental i salut, l’investigador porta dècades estudiant l’exposició humana a compostos químics amb activitat hormonal i traslladant aquest coneixement científic a l’àmbit divulgatiu.

La sessió, moderada per la periodista Ana Terradillos, ha reunit professionals sanitaris, pacients i assistents interessats a comprendre com substàncies presents en envasos, cosmètics, tèxtils, utensilis de cuina o productes de neteja formen part de l’exposició diària de la població. Durant la trobada, s’ha abordat com determinats compostos químics poden interferir en el sistema hormonal, especialment durant etapes sensibles com l’embaràs, la infància o la pubertat.

La jornada ha estat inaugurada pel doctor Javier Arcos, gerent de la Fundación Jiménez Díaz, que ha destacat la importància d’impulsar espais de reflexió sobre qüestions amb impacte directe en la salut pública, i la clara aposta de l’hospital madrileny en aquest sentit. A més, ha celebrat que el Dr. Olea hagi mantingut també diferents trobades amb professionals i caps de servei de l’hospital per compartir coneixement sobre com aquestes qüestions comencen a incorporar-se cada vegada més a la pràctica clínica.

Per la seva banda, Aurora Herráiz, directora de Responsabilitat Social Corporativa, ha destacat el compromís del centre hospitalari amb la divulgació científica i amb la necessitat d’apropar a la ciutadania debats relacionats amb salut i medi ambient.

En aquesta línia, Terradillos ha contextualitzat la creixent preocupació social sobre la contaminació química i com molts d’aquests dubtes neixen de productes quotidians presents en la rutina diària. “Parlem constantment d’alimentació saludable, d’exercici físic o de prevenció, però potser encara sabem poc sobre una cosa tan quotidiana com els productes que utilitzem cada dia i com poden influir en la nostra salut”, ha assenyalat a l’inici de la conversa.

DISRUPTORS ENDOCRINS

Al llarg de la jornada, el doctor Nicolás Olea ha explicat que actualment existeixen milers de compostos sintètics amb activitat hormonal presents en l’entorn i que la investigació científica estudia la seva possible relació amb alteracions metabòliques, problemes de fertilitat, malalties tiroïdals o determinats tumors hormonodependents. “Les hormones són missatgers químics essencials per a l’organisme i molts d’aquests compostos poden interferir en senyals extremadament delicats, especialment durant les primeres etapes del desenvolupament”, ha assenyalat.

Durant la conversa, l’investigador també ha incidit en com determinades patologies apareixen actualment a edats més primerenques i sobre la importància d’estudiar l’impacte de les exposicions ambientals acumulades des d’etapes precoces de la vida.

Així mateix, ha insistit en l’anomenat “efecte còctel”, derivat de l’exposició simultània a múltiples substàncies presents en aliments, cosmètics, tèxtils, aire interior o envasos. “La gran dificultat és que no estem exposats a una sola substància, sinó a mescles complexes l’efecte acumulat de les quals continuem investigant”, ha afirmat.

Un dels eixos centrals de la jornada ha girat entorn dels canvis observats en determinats patrons de malaltia durant les últimes dècades. El doctor Olea ha explicat que diferents estudis epidemiològics internacionals mostren que algunes patologies apareixen actualment a edats més primerenques i ha assenyalat que “durant molt de temps associàvem aquestes malalties gairebé exclusivament a l’envelliment, però avui veiem situacions diferents”, cosa que obliga també a analitzar l’entorn i les exposicions acumulades des d’etapes molt precoces de la vida, com l’embaràs o la infància. En aquest context, l’investigador ha recordat l’augment de determinats càncers hormonodependents diagnosticats en dones més joves que fa diverses dècades.

La fertilitat ha ocupat també una part important de la conversa. En aquest sentit, l’expert ha abordat el descens progressiu del recompte espermàtic descrit en investigacions internacionals i l’augment de situacions com la baixa reserva ovàrica, l’endometriosi o el recurs a tècniques de reproducció assistida. A més, ha explicat com alguns estudis realitzats en dones amb càncer de mama van observar que la maternitat primerenca i la lactància prolongada semblaven exercir un efecte protector, una cosa que posteriorment van relacionar amb la capacitat de l’embaràs i la lactància per eliminar part dels contaminants persistents acumulats durant anys en el teixit gras.

En aquest context, el catedràtic també ha reflexionat sobre com la maternitat cada vegada més tardana modifica els patrons d’exposició ambiental i sobre la creixent investigació entorn de la possible relació entre determinades exposicions primerenques i alteracions del neurodesenvolupament, com problemes d’atenció i hiperactivitat en la infància.

HÀBITS

Durant la conversa, el doctor Olea també ha recordat una de les troballes que va marcar l’inici de les seves investigacions, quan el seu equip va detectar que determinats recipients de plàstic utilitzats en laboratori alliberaven substàncies amb activitat estrogènica. “El plàstic va deixar de considerar-se un material completament inert i vam començar a identificar compostos capaços de comportar-se com hormones”, ha explicat.

La sessió ha conclòs amb un debat amb els assistents abordant mesures orientades a reduir l’exposició ambiental en el dia a dia, com prioritzar materials més inerts com el vidre o l’acer inoxidable, evitar reutilitzar plàstics sotmesos a calor, ventilar els habitatges o reduir tèxtils sintètics. També s’ha debatut sobre cosmètics, filtres solars i productes d’higiene personal, posant el focus en la importància de continuar investigant i avançar cap a models de prevenció basats en l’evidència científica.