Madrid, País Basc i Andalusia lideren la transformació del sistema sanitari espanyol

Madrid, País Basc i Andalusia lideren la transformació del sistema sanitari espanyol

L’Institut Coordenadas de Governança i Economia Aplicada (ICGEA) ha elaborat una anàlisi sobre l’evolució dels sistemes sanitaris autonòmics que identifica dues formes complementàries de lideratge sanitari: l’impuls inversor i la transformació estructural.

La segona part de l’anàlisi de l’ICGEA posa el focus no només en el volum de despesa, sinó en com es reorganitza el sistema i identifica aquelles comunitats que marquen la pauta en eficiència, innovació i transformació del model sanitari a nivell nacional: Madrid, País Basc i Andalusia.

“No n’hi ha prou amb invertir més; és imprescindible invertir millor. L’eficiència organitzativa i la innovació són els factors que determinaran la sostenibilitat futura del SNS”, assenyala Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’ICGEA.

L’anàlisi de l’ICGEA situa Madrid com a referent nacional en eficiència estructural i destaca la seva dimensió transformadora per la posada en marxa d’un pla amb dotació rellevant i objectius centrats en l’experiència del pacient, eines per als professionals i ús de la dada com a actiu estratègic.

Indica que la Comunitat de Madrid va presentar el Pla Estratègic de Salut Digital 2026-2028, amb 336 milions d’euros per als pròxims tres anys, incorporant noves funcionalitats de la Targeta Sanitària Virtual i una cartera àmplia d’iniciatives. També que, en el marc del sistema nacional, Madrid disposa de serveis específics per a l’accés ciutadà a la Història Clínica Digital del SNS des del seu portal autonòmic, reforçant l’enfocament d’interoperabilitat i continuïtat assistencial en mobilitat.

Madrid figura entre els sistemes millor valorats en gestió hospitalària, innovació tecnològica i col·laboració públic-privada, segons aquesta anàlisi, destacant per la seva extensa xarxa hospitalària d’alta complexitat, un model de gestió orientat al valor, el desplegament de solucions basades en resultats en salut i un fort component de digitalització i modernització organitzativa.

Des del punt de vista estructural de la despesa, els analistes de l’ICGEA destaquen una configuració organitzativa orientada a resultats, amb una forta concentració hospitalària i fórmules mixtes de provisió, ja que Madrid presenta un patró diferenciat: 67,0% en atenció especialitzada i 10,7% en Atenció Primària (estructura funcional), juntament amb un pes de concerts (11,4%) per sobre de la mitjana nacional (8,5%) en l’estructura econòmica.

Per la seva banda, el País Basc se situa com a referent de transformació pel seu impuls a projectes digitals amb focus en intel·ligència artificial, interoperabilitat d’imatge i monitorització/telecures, així com per avançar cap a un model connectat i centrat en la persona.

El Govern Basc va informar d’una inversió de 7,6 milions d’euros (Feder) per desenvolupar serveis digitals intel·ligents a Osakidetza, incloent IA, interoperabilitat i programes de telecures, a més d’un Espai de Dades en Salut propi.

En estructura de despesa, el País Basc presenta un 14,2% en Atenció Primària i un menor pes relatiu de concerts (6,0%) que la mitjana nacional, fet que reforça la idea de transformació a partir de capacitats internes i digitalització del sistema públic.

Andalusia figura en ambdós lideratges —impuls inversor i transformació— per la consolidació d’un full de ruta de salut digital i pel desenvolupament d’eines de relació amb el ciutadà i el professional.

La I Estratègia de Salut Digital d’Andalusia 2024-2028 recull com a eixos la teleconsulta, el desenvolupament continu de Diraya, l’ús de plataformes com ClicSalud i Salud Responde i la interoperabilitat entre sistemes, com a palanques per millorar la qualitat i l’accessibilitat.

En paral·lel, el SAS manté canals operatius per a la ciutadania com l’App Salud Responde (cites i gestió en Atenció Primària), que l’Institut considera un actiu essencial de “transformació orientada a l’experiència del pacient”.

En accessibilitat i rendició de comptes, el SAS va publicar el tall de les llistes d’espera de juny de 2025 abans de la publicació ministerial, vinculant l’evolució a la implementació de plans específics.

A més, en el camp de la innovació aplicada, Andalusia ha reforçat el marc de Compra Pública d’Innovació (CPI) al SAS com a instrument de modernització.

“Si Andalusia, Castella-La Manxa i Astúries simbolitzen el lideratge en el reforç financer de la sanitat pública, Madrid i el País Basc representen l’avantguarda en eficiència i innovació; Andalusia apareix com el nexe entre ambdós mons: ha començat a invertir com les que més i, al mateix temps, està fent passos per gestionar com les millors”, conclou Jesús Sánchez Lambás.