Mon Mas reivindica la importància de l’oralitat per al patrimoni cultural dels pobles

Una veu per la oralitat

Mon Mas, nascuda a Parets del Vallès el 1977, és una destacada narradora oral que ha portat el seu art a biblioteques, teatres, festivals i hospitals. Activa a Parets, col·labora amb les biblioteques locals i dirigeix clubs de lectura, així com projectes centrats en l’oralitat. Cosoci fundadora de La Faula, l’Associació Catalana de Professionals de la Narració Oral, Mas ha rebut recentment el 17è Premi Carme Romaní per la seva contribució a la narració i la promoció de la lectura.

Sentiments i passió

Sobre el guardó, Mas expressa una gran alegria i reconeix l’impacte del seu treball en la comunitat cultural. Els projectes que ha liderat, com el Festival Segamots i el Tots Sants a Parets, reflecteixen la seva voluntat d’apropar la cultura a nous públics. A més de compartir experiències amb altres professionals, destaca el valor de les relacions que ha forjat al llarg dels anys.

Un camí ple d’aprenentatges

Mas reflexiona sobre el seu viatge en la narració, reconeixent la influència de mentors al seu camí i la importància d’adaptar-se a les noves generacions. Així mateix, expressa la seva preocupació per la disminució de la capacitat d’imaginar i de comunicar-se sense pantalles, ressaltant la seva feina en els hospitals, on prioritza la interacció directa amb els nens sense la interferència d’aquests dispositius.

La importància de compartir històries

Mas vol recordar a tothom que, en un món saturat d’imatges, la conversa i la narració són essencials. La seva passió per la seva professió és evident quan parla de la necessitat de fomentar l’oralitat en les pròximes generacions. De la seva experiència, conclou que

“un poble que no canta, no balla i que no s’explica, és un poble que mor”.