Parets encara la recta final de les obres de l’estació, amb els principals treballs previstos al novembre.
Les obres de l’estació ferroviària de Parets entren en la recta final aquest mes de novembre, amb el gruix dels treballs a punt de completar-se, segons ha informat l’Ajuntament. L’estructura principal del pas superior a l’avinguda de Catalunya estarà finalitzada a finals de mes, i a principis de novembre els veïns podran veure un aspecte molt proper a la imatge definitiva.
Tot i això, encara quedaran pendents tasques de seguretat i acabats als accessos, com la instal·lació d’una malla metàl·lica decorativa sota les pèrgoles de la planta superior o l’aglomerat definitiu de l’avinguda de l’Estació, que es farà al final per no danyar-lo amb la maquinària pesada.
Les restriccions de trànsit es mantindran fins que aquests treballs estiguin completats, tal com recull Revista del Vallès.
El pas del polsim a l’ús real
El calendari marca un punt d’inflexió: quan les tanques caiguin i els desviaments desapareguin, la conversa ciutadana haurà de passar del polsim i les molèsties a una pregunta més exigent. Què tindrem, exactament, i per a què servirà?
Si l’edifici nou queda aïllat, si els autobusos no s’ajusten als horaris dels trens, si els veïns han de fer voltes absurdes per arribar-hi a peu o en bici, l’estació serà una peça muda, un monument a la desconnexió. I Parets haurà perdut l’oportunitat de convertir la infraestructura en un actiu real per a la mobilitat del Vallès.
Infraestructura i cura posterior
A Gijón, per exemple, el pressupost municipal de 2026 concentra esforços en “el cuidado de lo ya hecho”, prioritzant el manteniment d’infraestructures ja existents per sobre de nous projectes emblemàtics, tal com informa El Comercio.
És una lliçó útil: una estació flamant pot degradar-se ràpidament si no hi ha un pla de manteniment, si els accessos es descuiden, si la neteja falla o si la senyalització es fa obsoleta. La infraestructura no és un producte acabat; és un servei que requereix atenció contínua.
I en el cas de Parets, aquesta atenció ha de començar abans que l’últim operari marxi: amb un pla d’integració urbana que defineixi com es connectarà l’estació amb la resta del municipi, quins autobusos passaran per allà, on aparcaran els usuaris que vinguin de fora, i com es garantirà que els veïns puguin arribar-hi caminant o en bici sense fer acrobàcies.
La relació amb el Vallès i Barcelona
L’estació de Parets no és un assumpte purament local. És una peça dins la xarxa ferroviària del Vallès, i el seu èxit depèn de com s’integri amb la resta de nodes: Mollet, Granollers, Montcada, Barcelona.
Si els horaris no encaixen, si les freqüències són escasses, si els transbordaments són complicats, l’estació serà un coll d’ampolla més que una porta oberta. I els veïns de Parets continuaran preferint el cotxe, no perquè siguin refractaris al transport públic, sinó perquè el transport públic no els ofereix una alternativa real.
Aquí és on la coordinació entre administracions es torna crítica. L’Ajuntament pot construir accessos impecables, però si Renfe no posa trens suficients o si els autobusos interurbans no s’ajusten als horaris, l’estació quedarà infrautilitzada.
Els cent metres que decideixen
Aplicat a Parets, això vol dir que l’estació serà tan bona com els seus accessos. Si arribar-hi a peu des del centre urbà és segur, còmode i ràpid, l’estació serà un actiu. Si cal creuar carreteres sense pas de vianants, si els accessos ciclables són una ocurrència tardana, si els autobusos paren a tres-cents metres, l’estació serà una promesa incomplerta.
I això no es resol amb bones intencions. Es resol amb planificació: senyalització clara, voreres amples, passos de vianants ben situats, carrils bici protegits, parades d’autobús integrades, aparcaments de bicicletes coberts.
El risc de la desconnexió
La desconnexió no és només física. També és horària i tarifària. Si els autobusos locals no sincronitzen amb els trens, si el bitllet integrat no funciona bé, si els horaris de cap de setmana són testimonials, l’estació serà un recurs de dilluns a divendres per a qui treballa a Barcelona, però no servirà per a la mobilitat interna del municipi ni per a desplaçaments de cap de setmana.
Parets té l’oportunitat d’evitar aquests errors. Però només si la conversa ciutadana i política se centra ara en aquests cent metres decisius, abans que l’obra es doni per tancada i l’atenció passi a un altre tema.
- Et Recomanem -
